El Concurs

No hi ha dubte que Mislata s’ha convertit en un referent cultural en tots els nivells gràcies a l’impuls de propostes com el festival Mislata Art al Carrer, o la Biennal de Mislata Miquel Navarro, que es consoliden any rere any i veuen complides les expectatives del públic, i posen la nostra ciutat en l’epicentre de les arts escèniques de la Comunitat Valenciana.
Cites fixes ja en el calendari cultural que completen, al costat del Concurs de Teatre Vila de Mislata, una oferta cultural àmpliament consolidada i reconeguda que representa el patrimoni immaterial de la nostra ciutat. Així, la presència d’artistes de tot el món i de companyies de primer nivell, donen una projecció important a la nostra programació, i ens ratifica en una labor duta a terme des de fa més de quatre dècades: continuar amb la promoció de la democratització de la cultura, amb l’ eliminació de barreres i fronteres, que acosten l’agenda cultural al carrer, tot i garantint-ne l’accés universal, especialment a les persones amb menys recursos. Els espectacles teatrals de Mislata, amateurs o professionals, són un exemple d’obertura de la cultura a tota la ciutadania. I la cultura és la millor inversió en les generacions del futur que podem fer.
El nostre Concurs Vila de Mislata, pren sentit quan posem en relleu les activitats culturals i artístiques més antigues de la humanitat. El teatre forma part indissoluble de la nostra història. El seu llegat forma part de la memòria col·lectiva, dels avanços en democràcia. Des del Concurs de Teatre Vila de Mislata, amb el marc d’aquesta 40 edició, continuarem posant en valor l’innegable compromís social de les arts escèniques, i farem una mirada al futur apostant per noves companyies, noves direccions, actrius i actors emergents que trobaran a Mislata l’oportunitat que mereixen per a alimentar la seua passió pel teatre.
Vull agrair a totes les persones, companyies, associacions i institucions que, amb el seu treball i esforç han col·laborat un any més a fer possible el certamen, que ara està d’aniversari. Entre totes farem possible que la màgia del teatre continue viva a Mislata. Amunt el teló!

“Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l’ànima morta,
i em sento bullir la sang.
I encara em sento capaç,
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
I encara puc creure en déus(…)

Joan Manuel Serrat (1984)

Només s’havien efectuat dues edicions del Concurs Provincial de Teatre en Valencià patrocinat per l’Ajuntament de Mislata quan el cantautor a qui li he manllevat el paratext que obri aquesta salutació composava i escrivia l’inoblidable tema de referència. Quatre anys va tardar a tornar a fer ús de la seua llengua materna com a vehicle d’expressió artística. El Vila, per contra, no ha deixat d’emprar-la mai. I després de 39 convocatòries i de la mostra que se’n va organitzar el 2001, en el seu 40 aniversari continua donant suport al teatre no professional que es practica arreu de la Comunitat Valenciana, com bé expressa Serrat, amb força i empeny i mentre hi haja qui “cante” o es lliure a la pràctica de les arts escèniques en la nostra llengua, el Concurs continuarà servint-li de plataforma, perquè encara continua sent un reclam per als grups de teatre nostrats i segueix gaudint del suport d’un públic incondicional.
Vaig seguir les primeres edicions com a espectadora. Era l’època de la democratització de la cultura. Els ajuntaments començaven a ampliar les seues competències més enllà de les purament administratives i per fer de la cultura un bé comú inicialment van haver de tirar mà de l’entramat associatiu local. Mislata era un poble de gran tradició teatral. En temps pretèrits, mislaters i mislateres havien compaginat obligació i devoció i havien fet de la pràctica escènica una forma de socialització i, al capdavall, d’oci i de vida. Demanaven la represa d’aquell teatre que tant trobaven a faltar i el van tindre gràcies a la veterania d’una falla degana del poble, la falla Creu i Mislata, amb experiència en la gestió i coordinación de vetlades de pràctiques escèniques, que inicialment va assumir la coordinación del certamen.
Les programacions primerenques obeïren, però, als gustos de l’organització i es van nodrir d’aquell teatre que llavors es feia. Era la tònica general en qualsevol competició escènica de caire amateur, perquè pels anys huitanta cada municipi de l’Horta que culturalment es preara organitzava el seu propi concurs de teatre. No obstant això, sols el de Mislata n’ha persistit. I ho ha fet per la seua constant capacitat d’adaptació i d’acollida a les noves maneres de fer i concebre el fenomen teatral. Així, més enllà dels sainets i drames populars valencians, el Vila començà a acollir les primeres traduccions al valencià de clàssics o contemporanis del teatre universal i, gràcies a la constitució d’un jurat integrat per professionals de l’escena valenciana, va reemplaçar el gust de l’organització pel criteri de qualitat com a una garantia de participació en successives convocatòries.
Els grups vinculats a associacions musicals, catòliques, festeres o cíviques de llarga trajectòria, a poc a poc, començaren a conviure-hi amb altres d’emergents relacionats amb universitats i escoles municipals de teatre. També amb col·lectius independents que agombolaven les primeres promocions de diplomats i diplomades en l’Escola Superior d’Art Dramàtic, alguns i algunes dels quals van assumir la direcció de les propostes, tot i oferint una visió personal i diferent quant a la posada en escena.
Després, ja com a responsable de Cultura, vaig assistir a la maduresa del certamen amb la seua projecció autonòmica. S’hi van incorporar les creacions col·lectives, les adaptacions més originals i agosarades, les noves dramatúrgies. Alhora, arribaren els premis i el reconeixement del Vila tant per les institucions valencianes com per la crítica teatral o les federacions de teatre no profesional valencianes i estatals. Cal només que reviseu la pluralitat de propostes escèniques que desfilaran per aquesta 40 edició per constatar la diversitat de gèneres que abasta el Concurs (vodevils, teatre social, drames, teatre èpic, comèdies, noves dramatúrgies, tragicomèdies i farses) i que esdevenen un dels principals mèrits d’un certamen on igualtat és diferència i on cada edició ens aporta admirables exemples de la capacitat de superació dels grups hi seleccionats (altra important mesura de caució per al prestigi del Vila) a l’hora de sorprendre’ns.
El Vila, un cop consolidat, va gaudir sempre del respecte dels diversos grups polítics municipals que al llarg de 40 anys van constituir els equips de govern i ni la Covid-19 va aconseguir deturar-lo. El seu quefer constant “sense himnes, sense banderes, sense visques” –com sentencià Joan Fuster- ha sigut i continua sent la
seua millor basa.
Només em cal convidar-vos a la festa de l’aniversari del Concurs, que és la festa de tots aquells espectadors i espectadores a qui el certamen al llarg d’aquests 40 anys d’existència ha fet riure, plorar, divertir-se o reflexionar alçant-los el teló d’accés a la cultura. Mostres retrospectives de carrer i exposicions de sala amenitzaran l’efemèride que enguany es commemora i a la qual des d’aquestes línies vull convidar-vos a tots i a totes.
Benvinguts i benvingudes al 40 aniversari del certamen, i llarga vida al Vila de Mislata!