Distincions

“El Concurs de Teatre Vila de Mislata, ha sigut i és una peça clau per a l’estímul i la difusió del teatre amateur. Algunes representacions en ell superen a altres professionals. Des de les seues primeres edicions va anar guanyant-se el respecte i és una cita fixa del calendari de les Arts Escèniques en l'últim trimestre tots els anys. La seua nòmina de participants, jurats i premiats –fins i tot de llibrets d'obres presentades– sorprendrà a qui no haja seguit el certamen amb regularitat. Alguns professionals coneguts de la nostra escena van tindre la seua primera oportunitat ací”

JOSÉ VICENTE PEIRÓ
(filòleg i crític teatral, 2019)

“Que prenguen nota els nous gestors de la cultura del govern valencià del somriure apassionat pel teatre i de la constància i trellat en què s’organitza any rere any el ‘Vila de Mislata’. O, dit d’una altra manera: que prenguen nota de la passió necessària pel treball al món de la cultura i de la necessitat d’apostar de projectes a llarg termini nascuts d’idees carregades de sensibilitat i de trellat. Projectes que tenen la voluntat d’arrelar en el passat i en el present del que som, per a créixer en el futur. Perquè al ‘Vila de Mislata’ hi ha una llum per a albirar el futur”

DANIEL TORMO
(Autor, actor i empresari teatral. Co-director de CRIT Companyia de Teatre, 2015)

“ (…) Per a una gran nòmina de gent de la cultura, el Concurs Vila de Mislata és un referent teatral i sobretot una cita anual que fa girar la vista cap al nostre poble. Trenta anys és una cifra important durant la qual els organitzadors hab sabut assimilar tendències i obrir el Concurs cap a noves veus, amb el treball de cada any de jurats de prestigi que opinen i valoren els muntatges presentats, pujant així el nivell d’exigència”

EMPAR FERRER
(actriu, 2012)

“ (…) Per desgràcia hui en dia l’habitual és parlar del tancament de sales, de la supressió de circuits, de la cancel·lació de premis, de la privatització d’auditoris, de la reducció de pressupostos i de la falta de programació teatral (…) Per açò, hui els propose que dediquen una forta ovació al ‘Vila de Mislata’. Perquè té mèrit aconseguir la XXIX edició d’un certamen de teatre amateur, però a més fer-ho el 2011, ha de qualificar-se com d’acte heròic. Més que mai, hem de felicitar la gran familia del ‘Vila de Mislata’. A tots els qui el fan posible. A la corporació municipal per apostar un any més pel teatre, per mantindre la dotació econòmica i anar contracorrent, al públic pel seu incondicional suport, als grups pel seu entusiasme i preparació, i a l’equip organitzador per la seua professionalitat i saber fer”

PEDRO MONTALBÁN KROEBEL
(dramaturg, 2011)

“També, per la bona salud del teatre n’hem de ser conscients de la importància de fets com el Concurs de Mislata, que se sap part de la unicitat del fet teatral i sense complexes manté, constant, convençut, humil, amant i amatent, aquest viver, aquest gran parotet que és el Concurs de Teatre, de colors més brillants com més madur, savi i conscient com s’ha fet, de la seua importància en la vida i la història del teatre valencià”

TONI PASTOR
(productor i gestor teatral, 2009)

“El Concurs de Teatre de Mislata ha anat aconseguint el seu prestigi gràcies a l’esforç dels organitzadors i a les encertades decisions respecte dels criteris de selecció, fet que l’ha convertit en realment necessari per a la consolidació del teatre en valencià, però de manera molt especial considere que és un excel·lent resultat per a la creació d’un públic fidel, que cada divendres acudeix a gaudir i també a valorar les obres”

CARMEN MORENILLA
(Docent Universitat de València, 2007)

“El Concurs de Teatre de Mislata s’ha caracteritzat per la seua defensa del ‘teatre de base’, més conegut com ‘teatre d’aficionats’ o ‘teatre amateur’, i que és la carcassa de l’històric ‘teatre popular’. Un teatre no sols necessari, sinó imprescindible dins de la piràmide teatral”

RAMON MORENO
(Pedagog i director d’escena, 2006)

“Es podria començar per destacar que no resulta gens fàcil trobar una activitat de carácter cultural que des de fa ja més de vint anys persisteix, manté un esperit i ocupa un espai d’insiscutible valúa, permeteu-me l’expressió per al nostre teatre de base. Amb l’afegit, no ho oblidem, que no estem parlant d’un d’eixos events d’enorme ressó mediàtic que tant agrada de fer i desfer als polítics tal com van ocupant i desocupant els seus llocs. I no dic això perquè pense que complir anys, sense més, siga un mèrit indiscutible, sinó perquè complir anys en aquest cas vol dir esdevenir un referent i acabar sent cada any l’aparador de l’estat del teatre no-professional valencià, tal com la Mostra d’Alcoi és a hores d’ara la cita anual del seu parent profesional”

RAMON X ROSSELLÓ
(Director de l’Àula de Teatre de la Universitat de València, filòleg i docent, 2003)

“El Concurs de Teatre ‘Vila de Mislata’ és per a molts la seua primera cita amb un escenari fora de la seua població, per a molts Mislata representa el primer ‘bolo’, la primera vegada en contacte amb un públic exigent i diferent. Té justament les carácterístiques que els inventors de la fragància Chispas havien pensat, compleix absolutament amb l’essència que la colònia volia transmetre: frescor i joventut. Les primeres experiències en el món dels adults que veiem a l’anunci ací, a Mislata, són equivalents amb les primeres experiències amb el món teatral semiprofessional, o en vies de professionalització, o com se li vullga dir”

JULI DISLA
(intèrpret, director i dramaturg, 2000)

“El Concurs de Teatre ‘Vila de Mislata’ és el més professional dels concursos amateurs, el més amateur entre els professionals...”

VIRGILIO TORTOSA
(crític teatral, 1998)

“Per a mi, és un autèntic plaer anar a Mislata i participar en el Concurs de teatre, però no sols competint amb alguna companyia amateur (que ho he fet en quatre edicions) o encarregant-me de la cloenda del certamen, sinó també com a espectador anònim que pot gaudir del millor teatre amateur que es fa cada any al País Valencià”

CARLES ALBEROLA
(actor, director i autor, 1998)

“Concursos com el de Mislata esdevenen fonamentals. Lloc d’encontre, esperó per a un treball dur i constant... si no existiren, sens dubte que caldria inventar concursos com aquest...”

JOSEP LLUÍS SIRERA
(autor, docent i crític teatral, 1996)