10 Sep Ja tenim jurat, 2025!
SALVADOR FURIÓ
Actor amateur. Va iniciar la seua activitat en els anys 80 en el grup teatral de l’Ateneu Cant i Fum i en Artal Teatre, ambdós de Manises, dirigit per Amparo Calatayud i amb els quals va participar en més de quinze muntatges escènics. Posteriorment, s’integra en el taller de l’Escola Municipal de Teatre d’Alboraia impartit per Victòria Minguez, Lucía Aibar i Borja López Collado, on intervé en La ruleta russa (2018), Morir, un moment abans de morir (2019), i Tres barrets de copa (2019). També participa en el taller de teatre de la Sala Russafa, dirigit per Iria Márquez i participa en les obres: Juicio a Fuenteovejuna (2021), El jardín de los cerezos (2022), Nuestro pueblo (2024) i En la cocina (2025). Intervé en el curtmetratge A mitad camino (2021) dirigit per Hono Ruiz.
ÁNGEL LARA
Ballarí, coreògraf i docent. La seua trajectòria s’ha desenvolupat a partir de l’aplicació i investigació dels moviments procedents de la dansa urbana. Des de fa 8 anys es troba en el context de les competicions coreogràfiques a escala nacional. També és integrant i component de companyies i produccions com: Tremor Danse Co, de l’IVC (Aforismats) en 2022 i d’Ínka Romaní (Fandango Reloaded) actualment.
ALEJANDRA MANDLI
Llicenciada en Art Dramàtic per l’ESAD de València i formada en interpretació davant la càmera, veu i cant, cos i moviment, improvisació i construcció de personatge. Al llarg de la seua trajectòria artística, ha intervingut en nombroses produccions escèniques, des d’Onceania (1995, Els Comediants), passant per Soak (1999-2000, Fabrizio Meschini), Y jamás iremos a Moscú (2004, ESAD), Simon Bocannegra (2007, Palau de les Arts), Urbe, ubre, urbe (2008, Tributeatro), Hamlet, retrato de familia (2010, TGV), Tibidabo (2010-2012, Germinal Producciones), La bella durmiente (2013-2014, Cienfuegos Danza), La exiliada… (2015, Teatro de lo Inestable), fins a Visitando el zoo de cristal , 2015-2016, Saga i Zircó Producciones), entre moltes altres més. Ha treballat amb companyies com L’Horta Teatre, Teatro de La Resistencia, Tributeatro, Dacsa Produccions o el Centre Dramàtic de Castelló. En l’àmbit audiovisual, ha participat en diversos formats com curtmetratges, websèries, videoclips i programes televisius. Hi destaquen les seues intervencions en La naranja metálica (2002, programa de RTVV), la sèrie d’esquetxos Socarrrats (2009, Conta Conta Produccions, Albena Teatre i RTVV), el videoclip Silical Gel (2009, dirigit per Mateo Torres), el curtmetratge Tierra 101 (2011, dir. Mateo Torres, prod. Alberto González Lorente) i la websèrie Shine Serial (2012, dirigida per Diego García).
ANA OLCINA
Sempre s’ha acostat a la poesia i la narrativa, àmbits en què ha rebut un premi de relats (La Rosa de Paper, 2009) i un altre de poesia (Camí de la Nòria, 2014) sent molt jove. Va estudiar arts escèniques a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València, i va passar el seu últim any a Porto, a l’Escola Superior de Música i Arts de l’Espectacle. Allà, va participar en la peça de Raimund Hoge: Moments of young people (2018). Més tard, va crear la seua primera peça original, Las casitas del Barrio Alto (2019), que ha format part de mostres escèniques com el Festival Pendientes de un Hilo o el Festival Cabanyal Íntim. Ha treballat com a intèrpret en diverses produccions, com ara Fes-me un lloc (2021) de l’Institut Valencià de Cultura. També ha treballat com a facilitadora teatral per a joves en situació de risc social, persones refugiades, col·lectius de salut mental i dones que han sobreviscut a la violència de gènere. La seua formació recent inclou programes com Moving Parts i Kalakeli a l’Índia (2023), i la Formação Avançada em Interpretação e Criação Coreográfica, de la Companhia Instável (2024), a Porto. Amb la seua companyia Colectivo Soberanas, estrena la seua última creació personal, La libertad se toma (2024), que va ser guardonada amb els Premis d’Art i Creativitat Jove de l’Ajuntament de València.
PALOMA VIDAL
Llicenciada en Art Dramàtic per la RESAD de Madrid (1989–1992). Va ampliar els seus estudis amb una especialització en Teatre Musical al Teatre Escalante (València, 2012–2013) i va completar la seua formació amb cursos específics com la màscara neutra, construcció de personatge, monòlegs i escenes de Shakespeare, tècnica clown, veu, interpretació audiovisual i teatre musical. Al llarg de la seua trajectòria artística, ha intervingut en nombroses produccions escèniques, des d’Aspavientos (1992, Elvira Sanz) i Sueño de una noche de verano (1993, Denis Rafter), fins a Proyecto Meitner (2022, Crit Companyia de Teatre). Ha treballat amb companyies com Teatro Meridional, Factoría Teatro, Teatro de Malta, Ornitorrincs o Crit, participant en obres com Cyrano, Jacques el fatalista, Novelas ejemplares, La discreta enamorada, Valenciana: la realitat no és suficient, Godot o Lluna, dirigides per Álvaro Lavín, Gonzala M. Scherman, Mar Navarro, Jordi Casanovas, Juan Pablo Mendiola, entre altres. En l’àmbit audiovisual, ha participat en llargmetratges com Goya en Burdeos (1998, Carlos Saura), The Promise (2015, Terry George), Until We Fall (2017, Samanou Sahlstrom) o La boda de Rosa (2020, Icíar Bollaín). Ha tingut una àmplia trajectòria en televisió amb aparicions en sèries com Médico de familia (1999), Hospital Central, El comisario, RIS Científica, La que se avecina, Mentiras, Heridas i L’Alqueria Blanca (2009–2012 i 2021), entre altres. Per la seua tasca interpretativa ha obtingut els següents reconeixements: Premi Amapola de Oro a la Millor Actriu (2022, Festival Daganzo Trascámara) i Premi de Plata a la Millor Actriu (2021, Festival de Pilar de la Horadada) per La butaca de la puta. També ha sigut premiada o nominada en certàmens com FITJI (República Dominicana, 2016), Escena Miriñaque (2016), Arcipreste de Hita (2006) i Garnacha (2003, 2006).
