IV Edició / MODALITAT OBRA DE LLARGA DURADA / Balada per a una coronació / NA JORDANA-TEATRE, VALÈNCIA

COMÈDIA

OBRA DE LLARGA DURADA

PALMARÉS

Vila de Mislata millor espectacle; millor ambientació. Millor actor: PERE BORREGO; millor direcció: PERE BORREGO, LÍDIA MIR i JOSÉ MUÑOZ.

FITXA TÈCNICA

COMÈDIA. 150’ Intèrprets: ENRIC ÁNGELES (Pere, el mut), XIMO APARISI (Sánchez, el milhomes), DOLORS ATIENZA (Pura, la dolça), EVA ATIENZA (Pigall), JOSEP M. BARBERÀ (Bernat, el maganyós), EMPAR BAYARRI (Neus Sánchez), CARME BORREGO (Joana, la del bordell), JOSEP BORREGO (Mossén Palanca), PERE BORREGO (Macari Llop, Mac el navalla) , VICENT BORREGO (Expòsit i Cento, el rull); ROBERT CHAPA (guàrdia), VICTÒRIA FERNÀNDEZ (Berta); MATILDE GAY (Margot, la rebentacalces), NICETO GÓMEZ (Morales), ANDRÉS LATORRE (Blaiet, el tisana), RAMON J. LLORENS (guàrdia), MA. JOSEP LORENTE (Amparín, la gorgoritos), JOSEP LLUCH (Tonet, el garracurta), ROSARI MARES (Pepica, la rabosa), MARIAN MELÉNDEZ (Rita, la llenguafina); JOSEP MILLER (guàrdia), CONCEPCIÓ MOR (Olga, la freda), PAQUI OLBA (Caritat Reig), FRANCESC J. PASTOR (l’herald del rei), JULIÀ M. PASTOR (Zacaries Reig), ENCARNACIÓ PÉREZ (Petra, la madame), MARISA PÉREZ (Carme, l’alcavota), MIGUEL PÉREZ (Curro, l’ecijano), GONÇAL ROCA (Nelo, el grauer). Escenografia: MIQUEL SANTAEULÀLIA, JULI VERDEGUER I ANDO SERRA. Disseny de vestuari: VICTÒRIA FERNÁNDEZ I RIN-MAR. Disseny i conducció de llums: HERNAN MIR. So: ESTUDIO 8- IRISOUND. Autor: BERTOLT BRECHT/ JOHN GAY. Adaptació: PERE I VICENT BORREGO a partir de la traducció de L’òpera de tres rals, de JOAN OLIVER; Direcció: PERE BORREGO, LÍDIA MIR I JOSÉ MUÑOZ.

EL GRUP

El grup de teatre de Na Jordana es constitueix el 1951 alhora que ho fa la comissió fallera de la qual depén, que aviat excel·leix en l’àmbit de la representació d’apropòsits fallers o peces teatrals escrites expressament per comediògrafs populars i concebudes a manera d’operetes o de revistes musicals valencianes amb un fil conductor festívol. Pel 1977 el col·lectiu, renovat i en col·laboració amb l’autor, intèrpret i director Josep Alarte (format en declamació al Conservatori de València, membre del TEU i coordinador durant els anys cinquanta del Teatre Estudi de Lo Rat Penat) fa trontollar tant l’estructura com la dramatúrgia o les formes de representació pròpies del subgènere, tot i adaptant-les als nous corrents i tendències del teatre contemporani, destacant per la representació de textos ben crítics amb la pròpia festa o amb la idiosincràsia del poble valencià. Només en el breu parèntesi comprés entre 1983 i 1992 el grup alterna la representació d’apropòsits de “nova planta”, amb la d’obres escrites per autors com Fernando Fernan Gómez, Bertolt Brecht, Guilherme Figueiredo, Woody Allen o representants de la nova dramatúrgia valenciana (Carles Alberola i Pasqual Alapont), tot i contribuint a bescanviar els tics i el repertori més característic de l’obsolet teatre de les Falles i també del Concurs de Teatre “Vila de Mislata”. De fet, el premi aconseguit pel col·lectiu en aquesta edició del certamen continuà generant controvèrsia “por parte de participantes y vecinos, porque por primera vez los premios no se adjudicaron a los clásicos del sainete valenciano” (Levante, 05/09/1986). Serà el primer triomf dels quatre aconseguits ininterrompudament en les diverses categories del certamen entre 1984 i 1988, dates entre les quals el col·lectiu va representar a Mislata: Les bicicletes són per a l’estiu, El raïm encara és verd: Déu i Mediterrànies.

L’OBRA

L’obra inspirada tant en L’òpera del captaire, de John Gay, com en l’adaptació de Joan Oliver de L’òpera de tres rals, de Bertolt Brecht, és una adaptació lliure que trasbalsa l’acció original del text al món marginal de la València dels anys vint del segle passat. Esta crítica al sistema capitalista en clau de comèdia té lloc en una urbs en trànsit a gran ciutat on tindrà lloc una gran fita: la Coronació de la Mare de Déu dels Desemparats pel rei Alfons XIII (1923). El preàmbul incloïa tota mena de performances i improvisacions escèniques d’interactuació amb el públic (segell distintiu del col·lectiu) i el colofó el constituïa la projecció d’un curtmetratge documental inèdit sobre la València dels anys 20. Macari Llop (Mac, el navalla), un lladre de guant blanc que lidera al barri del Carme una colla de pispes, es casa d’amagat amb Caritat Reig, fet que desagrada al pare de la jove, Zacaries, un drapaire amb botiga al carrer de l’Estamanyeria Vella que controla els captaires del cap-i- casal i que vol que pengen el seu gendre. Les seues temptatives es veuen frustrades perquè Sánchez, el milhomes, cap de la bòfia del districte, és un vell camarada d’en Mac. Tot i així, per mitjà de la seua dona Berta, exerceix la seua influència perquè Joana, una prostituta del carrer de Gràcia enamorada del delinqüent, el traïsca i siga arrestat al bordell i condemnat a mort. A l’ajusticiament assisteixen la dona, la bagassa i, Neus, l’amant del pispe, que a l’hora és la filla de Sánchez. Macari eludeix el seu destí per mitjà d’un Deus ex machina moments abans que l’executen a garrot vil quan, en una paròdia de final feliç, un emissari d’Alfons XIII arriba per a perdonar-lo i atorgar-li un títol nobiliari.

PROGRAMACIÓ I COMPANYIES. ALTRES PREMIS

Pare vostè la burra amic: Grup “Ana Sanchis”, Alzira (la Ribera Alta); Una nit d’angòstia: Grup de Teatre “Els Millors”, Falla Av. De la Plata, València (l’Horta); L’escalonet: Falla Ripalda-Soguers, València (l’Horta) [Accèssit al millor espectacle i premi millor actriu: XARO CABALLER NAVARRETE]; Crònica d’un desesper: Centre Artístic i Musical de Montcada (l’Horta Nord) [2n premi millor espectacle].

CRÈDITS

COORDINACIÓ I DIRECCIÓ ARTÍSTICA: PACO ALCÓN. ORGANITZACIÓ I JURAT: FALLA CREU I MISLATA. PATROCINI: AJUNTAMENT DE MISLATA.