XXXVIII Edició / Cantant sota les bales / STRES DE QUATRE, ALBALAT DELS SORELLS

COMÈDIA

PALMARÉS

Vila de Mislata millor espectacle; premi “Maties Ruiz”; millor actor: JORDI TAMARIT i millor direcció JAVIER SAHUQUILLO

FITXA TÈCNICA

COMÈDIA.65’ Intèrpret: JORDI TAMARIT (Millan Astray); Il·luminació: RAÜL MARTÍ. So i audiovisual: JUAN CASTILLO; Espai sonor: PAU RIUS; Escenografia: LUIS CRESPO; Vestuari: MARIA POQUET; Text: ANTONIO ÁLAMO; Versió valencià: TONI PASTOR; Direcció: JAVIER SAHUQUILLO.

EL GRUP

Stres de Quatre va nàixer l’any 2003 des de l’Escola de Teatre de Foios i per la inquietud de quatre companys d’explorar camins de la comèdia. Des d’aquest moment, la il·lusió es va fer realitat i es van succeir nombroses propostes en escena amb diferents muntatges que els van permetre recorrer els escenaris de tot el territori espanyol. Des d’aleshores, el grup ha explorat un teatre que combina l’humor crític, la sàtira i lam paròdia fina, entenent la comèdia com un gènere de contingut més que com un mer passatemps. Mitjançant la combinació de diferents llenguatges no habituals, en forma i contingut, tenint en compte sempre com a premissa el desig de compartir amb el públic allò que els diverteix acompanyat d’expressions que els impacten, o almenys, conviden a una menuda reflexió.

L’OBRA

Millán Astray era gallec.Millán Astray va fundar la legió. Millán Astray va ser Cavaller Legionari, per Déu i per la Pàtria. Millán Astray es va deixar mig cos al camp de batalla. Millán Astray va ser nóvio de la mort. Millán Astray va cridar: “Mora la intel·ligència”.Però el que més li agradava a Millán Astray era cantar. “Cantant sota les bales” narra el primer acte inaugural del que després va ser el Franquisme; celebrat el 12 d’octubre de 1936 al Paranimf de la Universitat de Salamanca. Aquell dia, anomenat dia de la raça, com en un western castís, es van enfrontar dos homes, però no a colp de pistola, sinó disparant les seues llengües: Millán Astray, el guerrer, el mig home, contra el vell, refredat i intel·lectual Miguel de Unamuno. Aquesta és la història d’un dol, un dol entre la mort i la intel·ligència. Però aquest dol no ens el contarà la víctima, sinó que ens el contarà el botxí, o millor dit: ens la cantarà el botxí.

PROGRAMACIÓ I COMPANYIES. ALTRES PREMIS

Feres ferides, suïssos suïcides: Ars Dementia, Sagunt (el Camp de Morvedre) [millor actriu: ESTER CHICHARRO]; Mercaders de Venècia: La Trinxera, Mislata (l’Horta Oest) [3r premi millor espectacle]; La clau: Malatesta-Teatre, Algemesí (la Ribera Alta) [Premi “Nemesio Batres; millor actriu de repartiment: TERESA LLÁCER]; Homes!, El Nuc-BTT (Falla Borrull-Túria), València [Premi del Públic]; Serendipia: Suc de Teatre-La Tarumba, Alzira (la Ribera Alta) [2n premi millor espectacle i millor actor de repartiment: SALVA CARRERES, MARCEL SANTACREU, GUILLEM LANCERO i JORGE GARCÍA]; No oblideu les seues veus: Faràndula-Teatre, Xest (la Foia de Bunyol) [Accèssit].

CRÈDITS

COORDINACIÓ I DIRECCIÓ ARTÍSTICA: JOSEP V. VALERO I Mª JOSÉ CASERO (ÉSSENT CRIT). JURAT: PAULA LLORENS, KIKA GARCELÁN, TONI PASTOR, VICTÒRIA MÍNGUEZ i MAGDA RUIZ BROX. PATROCINI: AJUNTAMENT DE MISLATA, SARC (DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA) I ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA.

Category
Comèdia

Comèdia
Espectacle premiat