V Edició / MODALITAT OBRA DE LLARGA DURADA / El raïm encara és verd / NA JORDANA-TEATRE, VALÈNCIA

DRAMA

OBRA DE LLARGA DURADA

PALMARÉS

Vila de Mislata millor espectacle; millor ambientació. Millor actor: JULIÀ M. PASTOR; millor direcció: JOSEP ALARTE.

FITXA TÈCNICA

DRAMA > 90’ Intèrprets: ENRIC ÁNGELES (Etíop); EMPAR BAYARRI (Melita); CARME BORREGO (Cleia); PERE BORREGO (Xantos); VICENT BORREGO (Agnostos); JULIÀ M. PASTOR (Esopo). Escenografia: HERNAN MIR; So: ERNEST GANAU. Autor: GILHERME FIGUEIREDO. Traducció: JOSEP ALARTE. Adjunt de direcció: PERE BORREGO. Direcció: JOSEP ALARTE.

EL GRUP

El grup de teatre de Na Jordana es constitueix el 1951 alhora que ho fa la comissió fallera de la qual depén, que aviat excel·leix en l’àmbit de la representació d’apropòsits fallers o peces teatrals escrites expressament per comediògrafs populars i concebudes a manera d’operetes o de revistes musicals valencianes amb un fil conductor festívol. Pel 1977 el col·lectiu, renovat i en col·laboració amb l’autor, intèrpret i director Josep Alarte (format en declamació al Conservatori de València, membre del TEU i coordinador durant els anys cinquanta del Teatre Estudi de Lo Rat Penat) fa trontollar tant l’estructura com la dramatúrgia o les formes de representació pròpies del subgènere, tot i adaptant-les als nous corrents i tendències del teatre contemporani, destacant per la representació de textos ben crítics amb la pròpia festa o amb la idiosincràsia del poble valencià. Només en el breu parèntesi comprés entre 1983 i 1992 el grup alterna la representació d’apropòsits de “nova planta”, amb la d’obres escrites per autors contemporanis com Fernando Fernan Gómez, Bertolt Brecht, Guilherme Figueiredo, Woody Allen o representants de la nova dramatúrgia valenciana (Carles Alberola i Pasqual Alapont), tot i contribuint a bescanviar els tics i el repertori més característic de l’obsolet teatre de les Falles i també del Concurs de Teatre “Vila de Mislata.

L’OBRA

La proposta pren el nom de la cèlebre faula d’Esopo sobre la rabosa i el raïm i recrea lliurament la tràgica existència del llegendari esclau grec, cèlebre per les seues rondalles. Molts erudits de l'antiguitat el van considerar una personalització imaginària. La tradició, però, diu que va ser venut com a esclau a un poderós i acomodat sofista anomenat Xantos i és aquesta segona teoria la que inspira el drama del brasiler Figheiredo. L’obra, escrita el 1952, fou estrenada a València el 1959 pel grup del Teatro de Ensayo del Instituto Iberomericano que dirigia Josep Maria Morera i que comptava entre el seu planter d’intèrprets Lola Cardona o Josep Alarte. Amb l’experiència d’aquella representació el director va proposar-ne la producció a Na Jordana-Teatre en una temptativa de fer un teatre de base, amb una reduïda colla d’intèrprets per poder treballar a fons els registres d’interpretació en una línia ben llunyana a aquella que tants èxits li havia reportat a la formació. Cleia, assistida per l’esclava Melita, aguarda al llar l’arribada del seu espòs Xantos, qui no és molt astut, però ho equilibra tot amb la quantitat de béns i diners que posseeix. El propietari arriba d’un viatge de negocis i porta com a present dos nous esclaus: un etíop per als treballs durs i un narrador de rondalles de cos deforme (Esopo). Totalment sorprès pel talent que desplega, Xantos el presenta com un filòsof, mentre que Cleia i Melita el rebutgen per la seua lletjor. En una successió de circumstàncies, Esopo narra per a cada situació una faula exemplar, la qual cosa comença a cridar l’atenció de Cleia. Tot culmina quan Xantos conta que Esopo el va ajudar a trobar un tresor a canvi de la seua llibertat, però que ell li la va negar. Arriba a la casa Agnostos, un capità de la guàrdia que hi romandrà dos mesos per a dur a terme la recaptació d’impostos. Molt ben vist per Cleia pel seu aspecte, és homenatjat per Xantos en un sopar on aposta tots els seus béns en l’execució d’una prova impossible, alhora que difama la seua dona, tractant-la com una possessió més. Durant la vetlada Cleia abandona la casa i, en despertar, Xantos es troba tot sol i amb la impossibilitat de complir l’aposta. Temorós de perdre-ho tot sol·licita a Esopo que li aporte la solució que faça tornar Cleia. Proposta que es pacta en presència del capità per la llibertat d’Esopo. De tornada a casa, Cleia comprén la seua condició i sense provocar-ho s’enamora d’Esopo. Una vegada més Esopo ha sigut la salvació de Xantos. Gràcies a ell l’hissendat pot conservar els seus béns, però una vegada més l’aristòcrata incompleix la seua paraula d’alliberar l’esclau. És el capità qui l’informa que el poble sap que ha sigut el talent d’Esopo allò que ha pogut salvar-lo i li exigeix el seu alliberament. Concedida la llibertat a Esopo, aquest viatja a Delfos, on és detingut pel robatori d’un calze i i extraditat a Samos. Es descobreix que la copa d’or trobada a l’alforja del faulista hi ha sigut col·locada per Cleia. Dos camins li queden a Esopo: la llibertat i ser llançat, com a home lliure, al precipici pel robatori que se li imputa, o continuar sent esclau de Xantos. Esopo tria la llibertat a costa de la mort.

PROGRAMACIÓ I COMPANYIES. ALTRES PREMIS

Somnis de seductor: Teatre Tretze, Falla Actor Mora- Av. Constitució, València (l’Horta) [3r premi millor espectacle]; El malalt imaginari: l’Antiga-Teatre, Falla Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana, València (l’Horta) [millor actriu: PILAR CEBRIAN]; Pares nostres que esteu en el limbe: Teatre Q , Falla Quart-Extramurs-Velázquez, València (l’Horta); La placeta de les panses: Falla Dr. Serrano-Carles Cervera, València (l’Horta) [Accèssit al millor espectacle]; Només l’amor i la lluna porten fortuna: Falla Cedre-Explorador Andrés, València (l’Horta) [2n premi millor espectacle]; La venjança de D. Mendo: Grup L’Andana, Paiporta (l’Horta Sud); Centre Artístic i Musical de Montcada (l’Horta Nord) i Grup d’Acció Valencianista, València (l’Horta).

CRÈDITS

JURAT: EMPAR FERRER (actriu); Ma. JOSÉ MUÑOZ-PEIRATS (periodista i relacions públiques); ALFRED PICÓ (actor); LLUÍS R. VALERO (filòleg) i JOSEP M. SABATER. COORDINACIÓ I DIRECCIÓ ARTÍSTICA: PACO ALCÓN.

Category
Drama

Drama
Espectacle premiat