VI Edició / MODALITAT OBRA DE LLARGA DURADA / Xafarderies (Gresca al Palmar) / TEATRE TRETZE, VALÈNCIA

COMÈDIA

OBRA DE LLARGA DURADA

PALMARÉS

Premi millor espectacle; premi millor actor (RICARD PLAZA) i premi millor direcció (VORO GUZMÁN).

FITXA TÈCNICA

COMÈDIA > 90’ Intèrprets: LOLA GINER, VORO GUZMAN, RICARD PLAZA, MAITE PRATS, CARME ROCHINA, Mª ÁNGELES HERRERO, FINA CARNEIRO, MÒNICA FAGOAGA, LOLI ÀVILA, PACO SARRO, MANOLO ROCHINA, TAVI TEN, VICENT MOLINER, JOSÉ ENRIQUE CARDONA. Autor: CARLO GOLDONI. Traducció i adaptació: JULI LEAL. Direcció: VORO GUZMAN GUASP

EL GRUP

El grup naix el 1985 de la continuïtat del treball dut a cap pels grups Farg i “El Sifonet” al si de la Falla Actor Mora- Av. Constitució, en la qual, des de la seua fundació, el teatre ha sigut un vehicle de cohesió. El trànsit de “El Sifonet” (denominació amb què aquesta formació escènica participa en la II i la III edició del Vila) a Teatre Tretze s’opera arran d’un nou plantejament del quefer del grup sobre el treball d’investigació del fet dramàtic. La nova denominació implica alhora un canvi substancial en el repertori de la companyia, que dels clàssics del teatre popular valencià passa a representar adaptacions de peces universals de “teatre de text” ( Manuel Linares, Strindberg, Woody Allen, Pedro M. Herrero, Tennessee Williams, Plaute, Luigi Pirandello, Athol Fugard, Joe Orton, Sanchis Sinisterra) o obres d’autors valencians coetanis (Joan A. Gil Albors, Juli Leal, Manuel Molins, Rodolf Sirera) amb un seriós compromís amb la normativització lingüística i amb la convicció que el seu treball i aspiracions es troben immersos dins dels llindars del teatre amateur sensu stricto. El col·lectiu, amb una llarga i reputada trajectòria dins del món del teatre de les falles esdevingué, com Na Jordana-Teatre, un baluard per a la transformació de la programació futura del Vila. Teatre Tretze ha sigut un col·lectiu amb presència constant en el Concurs, en el qual va participar en les edicions de 1983, 1984 (La mala llei), 1986 (Somnis de seductor), 1987, 1988 (Barracó 62), 1989 (Un dia de llibertat), 1990 (La gata sobre la teulada de zinc calenta), 1991 (Autoplauto), 1993 (Quatre històries d’amor per a la reina Germana), 1994 (Entre els porcs), 1995 (Indian Summer), 1996 (El mussol i la gata), 1999 (L’home, la bèstia, la virtut) i 2005 (De polls i actors). Hi assolí diversos premis d’interpretació, d’ambientació i de correcció lingüística. Bona part dels seus components van integrar el 1983 del Teatre Estable de les Falles i també del Teatro de la Mandrágora, formació de caire semiprofessional que entre el 1986 i 1987 va arribar a estrenar i a fer curtes temporades en sales d’exhibició valencianes amb obres com: Gaviotas subterráneas, d’Alfonso Vallejo; Galileo Galilei, de Bertolt Brecht o Una jornada particular, d’Ettore Scola. Dirigit inicialment per Ricard Plaza i arran del 1987 per Voro Guzman Guasp, entre els seus components comptava amb intèrprets, com Paco Sarro, que es van obrir camí en el món professional de l’audiovisual valencià.

L’OBRA

L’obra, basada en l’adaptació que va realitzar Juli Leal de l’obra de Carlo Goldoni La Baruffe Chiozzote per al Teatre Estable del País Valencià el 1982 sota el títol Gresca al Palmar, és una comèdia de costums que trasbalsa els usos propis d’una illa italiana de pescadors, mariners i dones que no coneixen altra escola que el carrer a la realitat pròpia del Palmar de començaments de segle. Tant en el text original com en la versió valenciana les dones viuen esperant, a poca distància de la ciutat. Distància que en costums i forma de vida és poc més que abismal. La manera d’enfocar la vida per part dels personatges d’ambdós poblats mariners depèn del baròmetre. Si plou o no. Si hi ha bona pesca o no. D’esperar i de tenir la sort de continuar esperant i pel damunt de tot d’autodefensa mitjançant la paraula, que pot esdevindre un arma molt perillosa en un món on un malnom pot constituir tant una broma com una deshonra. La fragilitat dels sentiments (ironia front a fatalisme i hermetisme front a desconfiança), l’argot propi dels pescadors, el sentit de l’humor com a modus vivendi quotidià són tan característics de Chiozza com del Palmar, on transcorre l’acció de Xafarderies.

PROGRAMACIÓ I COMPANYIES. ALTRES PREMIS

Vulgaritats: L’Antiga-Teatre, Falla Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana, València (l’Horta) [3r premi (ex-aequo) millor espectacle]; El trull: Grup de teatre “El Sindicat”, Rafelbunyol (l’Horta Nord); Demà en gris : Teatre Q, Falla Quart-Extramurs-Velázquez, València (l’Horta) [3r premi (ex-aequo) millor espectacle]; Medea: Grup de Teatre Melpòmene, València (l’Horta); Qui guanya?: Falla Pare Santonja- Cardenal Benlloch, Mislata (l’Horta Oest); La vella senyoreta del Paradís: Falla Cedre-Explorador Andrés, València (l’Horta); Un dia de Glòria: Ateneu-teatre, València (l’Horta) [2n premi millor espectacle i premi millor actriu: EMPAR GIMENO]; Polypus Malignus: Grup de Teatre l’Andana, Paiporta (l’Horta Sud) [Millor ambientació escènica].

CRÈDITS

JURAT: EMPAR FERRER (actriu); Ma. JOSÉ MUÑOZ-PEIRATS (periodista i relacions públiques); ALFRED PICÓ (actor); LLUÍS R. VALERO (filòleg) i JOSEP M. SABATER. COORDINACIÓ I DIRECCIÓ ARTÍSTICA: PACO ALCÓN.

Category
Comèdia

Comèdia
Espectacle premiat