XXII Edició / Terror i misèria / GRUP BRONZE-UJI CASTELLÓ

DRAMA

PALMARÉS

Vila de Mislata millor espectacle, millor actor de repartiment: VICENT GALÍ i millor direcció: CESCA SALAZAR I JOAN COMES.

FITXA TÈCNICA

DRAMA 75’ Intèrprets: MARIBEL CERVERA, VICENT GALÍ, XAVI GARCÍA, IÑAKI M. JOVANI, ESTHER RAMOS. Disseny escenografia: ESTHER GARCÍA. Disseny vestuari: MARIAN VARELA. Disseny Il·luminació: ALFONS BARREDA. Coordinació tècnica i artística: AULA DE TEATRE “CARLES PONS” UJI. Equip de producció: SOFIA GALENDE, MARIA PALAU I RUBEN PEÑA. Autor: BERTOLT BRECHT; Direcció: CESCA SALAZAR I JOAN COMES.

EL GRUP

Bronze naix dels tallers de l’Aula de Teatre “Carles Pons” de la Universitat Jaume I de Castelló el 2003. Aquells tallers van permetre la realització de diversos muntatges dins de l’àmbit del teatre universitari i l’estrena de Terror i misèria, basada en textos de Bertolt Bretch, una posada en escena que, per al grup, constituí la culminació d’un procés de treball en el qual a l’experiència acumulada durant el curs se sumava l’adquirida durant els anys anteriors. Diverses promocions de l’Aula de la UJI van estar presents en la programació del Vila des de la constitució de la mateixa el 1994. És el cas de Totaorri, formació guanyadora de la XIII i la XIV edicions, que també hi va participar el 1996 i també de La Casual, present el 1997 amb Poesia dislèxica o de la pròpia Aula, que el 1999 hi representà En bona companyia. Des de 1999 a 2006, la “Carles Pons” va tindre per directora a Cesca Salazar, una reeixida professional de les arts que entre 1992 i 1999 va treballar per a la companyia La Pavana i va prendre part en diverses produccions de Teatres de la Generalitat Valenciana. Sota el seu mestratge l’Aula assoliria una nova embranzida que es va reflectir tant en aquest muntatge com en les propostes que dins de la programació del Vila van oferir els grups nascut al seu si, com ara : A Muntó-Teatre (2006) o Els Ubus (2017). Baix les directius d’altres directors com Enric Bono, Regina Prades, Panchi Vivó, Valentí Piñot o Joan Comes aquests grups de la UJI també van concórrer a les edicions de 2008, 2018 i 2019-2020 del Concurs de Mislata.

L’OBRA

El terror i la misèria. Aquests dos conceptes són l’eix al voltant el qual giren un seguit d’escenes que, a manera d’aparador, ens il·lustren situacions que es van viure a Alemanya durant el III Reich. Tanmateix, allò característic és que estes situacions no són un viatge cap al gran imperi alemany, sinó cap a l’Alemanya més quotidiana. De la mà mestra de Bertolt Brecht ens introduïm en el microcosmos de les cases, del veïnat, dels matrimonis, de l’home en definitiva. I és esta visió més domèstica la que ens demostra la invariabilitat dels conceptes. Els règims polítics canvien, les macroestructures econòmiques s’adapten al medi, però els conceptes són sempre els mateixos perquè pertanyen a l’home. Tot l’espectacle gira al voltant d’aspectes invariables; el terror i la misèria com a instruments i resultats d’ells mateixos, com grans cucs que creixen i es multipliquen, alimentats d’altres conceptes.

PROGRAMACIÓ I COMPANYIES. ALTRES PREMIS

Tres-cents vint-i-u, tres-cents vint-i-dos: Teatre Q, Falla Quart-Extramurs- Velàzquez, València (l’Horta) [millor actriu (ex-aequo): PILAR GIMENO]; Lorca: Faula-Teatre, Alcoi (l’Alcoià); Això... o no?: Teatre Universitari d’Alacant (l’Alacantí) [Accèssit al millor espectacle i millor actriu de repartiment: ELENA CANDELA]; Bell i avant: Bell i Avant- Teatre, València (l’Horta); Postdata: Teatre-Teatre, Alzira (la Ribera Alta); Tic-tac...: Suc de Teatre-La Tarumba, Alzira (la Ribera Alta) [2n premi al millor espectacle, premi de l’espectador i premi al millor actor: JOSÉ ANTONIO MARTÍNEZ]; Pic-Nic: Teatre de la Lluna, Xàtiva (la Costera) [millor estètica de conjunt]; La princesa Vadecap: L’Esglai-Teatre, Quart de Poblet (l’Horta Oest); El misteri del cadàver assassí: Pla i Revés, Altea (la Marina Baixa); En companyia d’abisme: Teatre de Dos, València (l’Horta) [3r premi millor espectacle, premi “Maties Ruiz” en la correcció en l’ús de la llengua i la dicció i millor actriu (ex-aequo): ANNA MARÍ]; Son Teo, Bucky i Campani: Las Sillas, Montcada (l’Horta Nord).

CRÈDITS

JURAT: EMPAR FERRER (actriu); CRISTINA GARCÍA (actriu i directora); VORO GUZMAN (actor i director), RAMON MORENO (director i pedagog) i ALFREDO MAYORDOMO (productor). COORDINACIÓ I DIRECCIÓ ARTÍSTICA: PACO ALCÓN i JOSEP M. SABATER. GESTIÓ: VICENT BORREGO; PATROCINI: AJUNTAMENT DE MISLATA. COL·LABORACIONS: DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA (SARC), LA CAIXA.